LA CRISI PLANETÀRIA DE L'ESCALFAMENT GLOBAL I COM AFRONTAR-LA

Aquest llibre mostra què està passant, quines són les conseqüències -múltiples i corprenedores- de l'emissió indiscriminada de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, de la destrucció de les masses forestals, de la contaminació insostenible de les aigües continentals i oceàniques. Ens posa davant dels ulls, d'una forma incontestable, el canvi climàtic. Per altra banda, també és una crònica de la vida, personal i pública, d'Al Gore, una exposició de les raons que justifiquen la seva implicació en la lluita per a la conscienciació de la gent i la concreció de mesures per contenir el canvi climàtic. És una obra basada en la intensa feina de recopilació de dades i de síntesi de conclusions que Al Gore ha realitzat en múltiples conferències durant els últims anys.

Des de les neus del Kilimanjaro -de les que quasi no en queda res-, pels valls glacials buits, entre les restes destrossades de pobles i ciutats després del pas dels huracans, damunt del cada vegada més inestable i estret gel dels pols, enmig de inundacions i sequeres que causen patiment i mort, davant de boscos morts -talats o cremats-, aquest llibre d'Al Gore fa alguna cosa més que presentar-nos una situació que, de seguir com ara, canviarà radicalment la nostra vida en aquest planeta: ens insta a que deixem de pensar en altres coses i ens centrem en el que és important. Tenir cura de casa nostra.


AL GORE, UNA VIDA DEDICADA A COMBATRE EL CANVI CLIMÀTIC

Al Gore va néixer el 31 de març de 1948, fill d'un senador nord-americà, també anomenat Al Gore, i de Pauline LaFon Gore. Durant el curs polític, els Gore residien en una habitació de l'hotel Fairfax de Washington, però quan aquest s'acabava, es traslladaven a la granja familiar de Carthage (Tenneesse). Allà, gràcies a les ensenyances del seu pare, Al Gore va aprendre a valorar la importància de la gestió responsable dels recursos naturals.

A la Universitat de Harvard, l'any 1968, Gore va assistir per primera vegada a les classes de ciències naturals del professor Roger Revelle, un dels científics pioners en adonar-se dels preocupants nivells d'absorció de diòxid de carboni en l'atmosfera i els oceans i de les seves conseqüències en el clima mundial. L'any 1970, ja graduat, Al Gore es va casar amb Mary Elisabeth "Tipper" Aitchenson i va ingressar en l'Exèrcit dels EUA, on va dur a terme la tasca de periodista a Vietnam. Després del seu retorn l'any 1971, treballaria com a periodista en el The Nashville Tennessean.

L'arribada al món de la política d'Al Gore va ser l'any 1976 quan, inspirat pel seu pare, es va presentar com a candidat a les primàries demòcrates en el quart districte de Tenneesse pel Congrés. La primera cosa que va fer després de l'elecció va ser viatjar al Laboratori Nacional d'Oak Ridge (Tennessee), per passar-hi uns dies assabentant-se de les investigacions més recents sobre energia i medi ambient. L'any 1977 Gore va ajudar a organitzar la primera audiència del Congrés sobre escalfament global i va convidar al professor Revelle com a principal ponent.

L'any 1984 Al Gore va ser escollit senador per primera vegada -l'any 1990 repetiria-. En el Senat va presidir nombroses audiències i taules rodones científiques. Amb un altre grup de senadors va proposar, sense èxit, un conjunt de lleis per aturar les emissions de diòxid de carboni. La seva candidatura per a la nominació demòcrata a la presidència l'any 1988 no va tirar endavant, en part, per la seva voluntat d'obtenir una major atenció pública sobre l'escalfament global.

L'any 1992 va publicar un llibre ja clàssic, Earth in the balance: ecology and human spirit, on planteja una revolució ecològica necessària pel segle XXI i on ja argumenta que el desenvolupament econòmic no és incompatible amb la protecció del medi ambient. Des de 1993 Al Gore va ser vicepresident dels Estats Units d'Amèrica en el tàndem que va formar amb Bill Clinton. En els anys de càrrec, l'administració Clinton-Gore presentaria al Congrés diverses iniciatives per resoldre la crisi climàtica (millora de les plantes depuradores, lleis de protecció de l'aire i les aigües, mesures contra els residus tòxics o de protecció de zones del territori de l'explotació minera o petrolífera) i va voler convèncer al Senat de que ratifiqués el Protocol de Kioto que el propi Al Gore havia ajudat a redactar.

En les eleccions presidencials de l'any 2000, Al Gore va perdre davant George W. Bush. Després d'un polèmic recompte de vots en l'estat decisiu de Florida que va durar vàries setmanes i que va finalitzar amb el reconeixement de la victòria de Bush per part de Gore. En l'actualitat, Al Gore és director de Current TV -una xarxa de televisió basada en continguts creats pels espectadors- i de Generation Investment Management -firma que propugna un nou enfocament de les inversions sostenibles-. Pertany, a més, a la junta directiva d'Apple Computer i és consultor de Google Inc. Durant els últims sis anys Gore ha recorregut el món donant conferències, recolzades en una presentació de diapositives, en les que ha intentat conscienciar al públic sobre el perill del canvi climàtic. Aquest llibre es basa en aquesta presentació.


L'EDICIÓ DEL LLIBRE

Aquest llibre està basat en l'intens treball de recopilació de dades i de síntesi de conclusions que Al Gore ha realitzat en múltiples conferències al llarg dels últims anys. Ens posa davant dels ulls, de forma incontestable, una veritat incòmoda: el canvi climàtic. També és, a més, una crònica de la vida d'Al Gore i la seva família: una exposició de les raons que justifiquen la seva implicació en la lluita per la conscienciació de la gent i la concreció de mesures que evitin aquest procés.

L'obra mostra amb fotografies espectaculars -preses des de l'espai i també arran de terra, en la superfície i en les profunditats dels oceans, en els deserts i en els boscos de tot el planeta-, amb magnífics desplegables, amb gràfics clars i entenedors, amb dades fiables i contrastades, amb il.lustracions senzilles i molt reveladores, amb imatges tractades digitalment que realitzen projeccions de futur, que el canvi climàtic no és un fenomen imminent, sinó que ja està succeint.

EL NOSTRE LLIBRE
L'edició castellana (de l'editorial Gedisa) i catalana (que han coeditat Edicions 62 i la mateixa Gedisa) d'Una veritat incòmoda s'han imprès en els tallers SAGRAFIC de Barcelona.

El paper utilitzat en l'interior és "Artic volumen de 115 g" de la fàbrica Artic Paper, que té certificat FSC (Forest Stewardship Council). La cartolina de la coberta és "Crescendo de 300 g" de la fàbrica Meadwestvaco, que té certificat PEFC (Programme for the Endorsement of Forest Certification schemes). Els dos són papers originats en boscos generats de manera sostenible i dels que existeix certificació total sobre la cadena de producció de paper.