Duong Thu Huong
Va néixer a Thai Binh (Vietnam), el 1947. Durant la seva joventut, amb només 20 anys, va ser enviada al front en plena guerra del Vietnam com a líder d'una Brigada de les Joventuts Comunistes i fou una dels tres únics supervivents dels quaranta voluntaris del grup. Més tard, s'implicaria activament en la defensa dels drets humans i en la lluita per a la democràcia i el canvi de règim polític, la qual cosa va suposar-li l'expulsió del Partit Comunista, l'any 1990, abans de ser arrestada i empresonada sense judici, i titllada d'autora dissident. Des de llavors, i fins va ben poc, se li va impedir sortir del seu país, on ha viscut en un exili interior fins al 2005. Actualment viu a París. La seva obra, per fi, malgrat que avui encara continua prohibida al Vietnam, s'ha projectat arreu del món fins al punt d'esdevenir una de les veus asiàtiques més destacades, controvertides i populars. Huong ha rebut nombroses distincions i un ampli reconeixement de la crítica internacional. Les seves novel·les han merescut elogis i qualificatius incontestables, tant per la seva força i profunditat com per la seva originalitat. "Extraordinàriament i profundament tràgiques" (Boston Sunday Globe), "sorprenentment poderoses" (Los Angeles Times), "clarament originals" (San Francisco Chronicle)... Ha publicat, entre d'altres, Beyond Illusions (1987), Paradise of the Blind (1988), Novel without a Name (1991) i Memories of a pure Spring (2000). Terra de ningú, considerada una obra mestra a França, on ha venut en poc temps més de 30.000 exemplars, ja ha estat traduïda a nombrosos idiomes. á
Una història inoblidable d'amor i de pèrdua en el Vietnam de la postguerra. Una novel·la que hipnotitza sobre un triangle d'amor tràgic entre tres personatges el destí dels quals ha estat lligat inextricablement per la guerra: la Mien, que viu feliç amb en Hoan i amb el fill que han tingut, fa temps que ha oblidat en Bon, el seu primer marit, un soldat a qui tothom dóna per mort. Però quan, al cap de catorze anys, ell torna al poble, la Mien es veu sotmesa a una llei no escrita que afavoreix els herois de guerra i es veu obligada a reprendre, lluny de la seva família, una vida que no desitja al costat d'un home que no estima. En Hoan, mentrestant, intentarà afrontar la nova situació i retenir com sigui la Mien al seu costat. Tota la sensualitat i l'exotisme del sud-est asiàtic en una novel·la plena d'olors, sabors i sentiments que ja ha captivat milers de lectors. "Duong Thu Huong porta la literatura a la seva màxima expressió. Ens submergeix en el cor de la carn i de l'ànima, en tenebres travessades per llampecs de llum. Una obra mestra? Sí." (Le Figaro)

Crítiques i ressenyes de Terra de ningú "Les guerres porten sempre postermes", em va dir fa uns anys un home gran de les Gavarres, parlant de la Guerra Civil. A l'Empordà, una posterma és o era una plaga; aquell home em parlava de rates. La guerra que apareix a Terra de ningú (traduïda per Carles Miró i publicada per Edicions de l'Albí, de Berga), de Duong Thu Huong, és la del Vietnam. El tema: l'amor i el destí tràgic d'uns personatges sotmesos a una llei no escrita, a una tradició inviolable, a la posterma d'haver de respectar els herois de guerra, els veterans quan tornen i reclamen la seva part de felicitat.

Mien és una dona casada, viu feliç amb Hoan ael Llogaret de la Muntanya, han tingut un fill. Un dia, catorze anys després d'haver-se'n anat a la guerra i anys més tard d'haver estat donat per mort, Bon, el seu primer marit, l'home amb qui va casar-se d'adolescent i amb qui va estar vivint només quaranta-dos dies, torna i li demana que vagi a viure amb ell, ara que ella sent que "ja no era l'home jove que havia sigut durant l'espai breu i fugaç d'un estiu". Empesa per aquella llei, per la pressió de la comunitat rural del nord del Vietnam on viu i pel que li aconsella la tieta Huyen, l'únic avantpassat de sang que li queda, Mien opta per tornar amb Bon, tot i que és a Hoan a qui estima.

Potser hauria estat millor traduir el títol d'aquesta novel·la com a Terra d'oblit, tal com han fet espanyols i francesos; potser, com a Terra d'absència, que és com apareix al final de l'últim capítol. La tragèdia que és Terra de ningú, en tot cas, s'inicia amb el sacrifici de Mien, cosa que ens permet comparar-la fàcilment amb l'Antígona de Sòfocles, víctima també d'una llei implacable.

Un dels encerts de Duong Thu Huong és el punt de vista del narrador -omniscient, subjectiu, molt líric-. Com que no es decanta mai per cap dels tres protagonistes, podem entendre les seves raons respectives.

Un altre encert és el retrat del món rural del Vietnam comunista, amb la seva ingenuïtat, la seva solidaritat i limitacions. I les seves sentències: "Ara cavalques sobre l'esquena d'un tigre", "El búfal que arriba tard ha de beure l'aigua bruta".

S'ha comparat Huong amb Balzac. Però a Terra de ningú la visió romàntica de l'amor mata el realisme. Balzac hauria fet molt més versemblant Ta, la germana de Bon, tan increïblement dolenta com bo és ell. No em sorprèn que alguns crítics francesos s'hagin decantat per remarcar les escenes de guerra de Bon amb el cadàver del sergent a l'esquena. Són dignes de Conrad, molt millors que aquelles en què Huan va de putes amb Cang i que m'han semblat, si no sobreres, massa allargades, com moltes altres escenes d'aquesta novel·la. Huong, això sí, ha treballat a fons l'ambientació i l'estructura.