Book Details

La personalitat més important de l'aragonesisme polític de la primera meitat del segle XX fou, sense cap dubte, Gaspar Torrente. Educat a Barcelona i militant d'Estat Català i ERC, la seva presència la trobem en totes les campanyes autonòmiques i de reivindicació nacional aragonesa d'aquells anys, així com també en la direcció de les principals organitzacions d'aquest caràcter, advocant sempre per l'entesa fraternal dels pobles aragonès i català. Editant publicacions bilingües com El Ebro, intentarà construir un corpus teòric en què basar el seu nacionalisme i l'aragonesisme en general. També publicarà nombrosos articles en revistes i periòdics, escrivint en català bona part del seu pensament polític. Però si d'una banda era un aragonesista, qualificat sovint de radical, de l'altra era un nacionalista català convençut, cosa que en molts casos li valdria ser acusat, dins l'Aragó, d'agent del separatisme català. Des de molt jove va ser militant del federalisme republicà i seguidor aferrissat de Francesc Macià. A la darreria de la Guerra Civil fou nomenat comissari municipal al poble d'Oliana, i va ser represaliat pels franquistes després de la desfeta republicana: el seu aragonseisme procatalanista incomodava el nou règim. En el 75è aniversari de la fundació del primer partit nacionalista de l'Aragó -Estado Aragonés- s'ha volgut retre homenatge al principal impulsor del nacionalisme aragonès a través d'una acurada biografia que reivindica el compromís cívic i patriòtic d'un dels grans desconeguts de la història de Catalunya i de l'Aragó.