El títol d'aquest volum de assaigs d'Antoni Tàpies, En blanc i negre, remet a una confessió del propi artista que fa referència a l'època de les seves primeres sèries sobre paper, un temps en el qual escoltava molta música. «Em va impressionar molt una obra de Debussy que es titula En blanc et noir, en la qual el músic francès intenta obtenir el màxim de variacions possible d'un tema molt petit.»

En blanc i negre, també, perquè l'escriptura de Tàpies, al llarg de cinc dècades, s'ha centrat en variacions sobre els mateixos temes, preocupacions i lectures. I en blanc i negre, finalment, perquè no hi ha millor descripció del caràcter cal·ligràfic de l'escriptura d'un artista com Tàpies.