Stasiland explica la resistència individual de molts ciutadans contra el règim de l'Alemanya oriental i els intents de fugida frustrats a través del Mur de Berlín. També narra com treballava la policia secreta, la Stasi, i quins eren els seus mètodes de repressió i vigilància en l'«orwellià» Estat policial que s'hi va crear.
Escrit amb un magnífic estil literari, Stasiland és una narració directa i amena, un document escruixidor, narrat com una crònica periodística. Durant quaranta anys, la RDA es va convertir en una burocràcia metastatitzada on sempre hi havia algú que informava la policia sobre els seus familiars, amics i companys a totes les escoles, a totes les fàbriques, a tots els edificis de pisos, a tot arreu.
Anna Funder va escriure aquest llibre mentre treballava per una cadena de televisió de Berlín, després de la reunificació d'Alemanya. L'autora va posar un anunci a la premsa per localitzar antics membres de la Stasi i per entrevistar algunes de les seves víctimes. Si sumem totes les persones que, de manera voluntària o obligada, vigilaven algun dels seus veïns, hi havia un confident per cada 6,5 ciutadans.

ANNA FUNDER S'ADREÇA AL LECTOR: «El lector descobrirà com operava la policia de l'antiga RDA a través de casos reals. La Stasi era un exèrcit intern amb què el Govern mantenia el control. La seva missió era saber-ho tot de tothom, objectiu per al qual utilitzava els mitjans que fes falta. Sabien qui et visitava, sabien a qui telefonaves i sabien si la teva dona et feia el salt.»