Pere el Gran (1240-1285) és un dels més importants reis de la Corona d'Aragó. La seva conquesta de Sicília i Malta obrí a la Corona les portes d'Itàlia i de la Mediterrània central i oriental. Home de caràcter decidit, autoritari i aventurer, lluità contra les més grans potències del seu temps, el rei de França, el rei de Nàpols i el Papa, i les va vèncer. El rei Pere tenia una visió política dels seus estats oposada a la del seu pare, Jaume I el Conquistador. Tot i que intentà implantar-la, l'oposició de la noblesa d'Aragó i de Catalunya, i la difícil situació internacional -ja que el rei estava excomunicat i a punt d'entrar en guerra amb França-, li impediren instaurar-la per complet. No obstant això, el seu fill Alfons tornà a unir per uns anys allò que el rei Jaume havia separat.

Al marge de l'extensa obra erudita inacabada de Ferran Soldevila, publicada per l'IEC entre 1950 i 1962, i de les dues biografies de Pere el Gran que aquest mateix autor va publicar els anys 1955 i 1963, no existeix cap altra obra moderna sobre aquest monarca. El present estudi, si bé manté una línia divulgativa de fàcil lectura, compta amb una investigació innovadora i rigorosa, ja que aprofita una enorme quantitat de documents inèdits, molts dels quals eren desconeguts fins avui. Aquesta obra ens proporciona una narració exhaustiva i rica en detalls, alhora que revisa profundament la imatge que es tenia de la personalitat i de l'obra política del rei. A més, obre noves perspectives a la investigació i satisfà la curiositat d'un públic lector no especialitzat, expectant després de l'obertura de la tomba del rei i l'estudi de la seva mòmia.