Aquest llibre és fruit del treball de diferents historiadors de l'educació, provinents de diferents zones geogràfiques que es mostren apassionats per oferir mirades històriques a les problemàtiques socials actuals que ens acompanyen en les projeccions del futur. Des de diferents posicions institucionals i cronològiques el llibre revisa els temes clau que ens permeten entendre l'actual praxis de l'Educació Social i que esdevenen clau per tal que els futurs educadors socials projectin el seu treball, sense oblidar la memòria històrica que ha construït la professió socioeducativa. El conjunt d'actors ens ofereix f un producte que -com indica el títol del llibre- no aspira a ser quelcom tancat i definitiu, sinó que -en consonància amb l'actual estatut del saber- indica una certa provisionalitat. Només es tracta d'una història de l'educació social que vol cobrir el llarg itinerari que el gènere humà ha cobert des de l'aparició de la compassió fins a la idea de ciutadania.