Tomàs Arias (Guardiola de Berguedà, 1966) és poeta, narrador i músic. Va dinamitzar, durant el final del segle passat, la vida cultural al Berguedà a través del col·lectiu literari La Tecla, de la que en fou fundador i uns dels membres més destacats. Ha publicat el llibre de poemes Romanços (Cossetània, 2004), que va obtenir el IX Premi Salvador Espriu de poesia, i ha participat en antologies com Vint anys de Cafè Central (2009). També és autor del llibre de relats Per a nois i paranoies, editat per la Companyia Nacional de Poesia, i del recull d’articles Papers de diari (Ed. de l’Albí, 2011). Recentment ha col·laborat com a clarinetista en el primer disc d’Ivette Nadal, Guerres dolcíssimes.

L’obra de Tomàs Arias s’ha pogut seguir i sentir durant molts anys en tota mena de recitals, festivals poètics i lectures, i és a través de l’oralitat que la seva incisiva poètica, quasi sempre més a prop del sarcasme que de la ironia, ha anat agafant pes i convertint-se en una de les veus imprescindibles de l’escena actual. Així, festivals nostrats o llunyans, com el XXI Festival Internacional de Poesia de Medellín (Colòmbia), han fet de la seva singular aposta escènica, i de la seva vinculació al món de la sàtira i de l’epigrama sense renunciar a una intensa càrrega lírica, una presència que mai no deixa indiferent ningú. No és d’estranyar, doncs, que la majoria dels poemes d’aquest llibre hagin estat traduïts a l’anglès, ucraïnès i castellà.

Davant d’Odi sobre tela i ja partint del mateix títol, Tomàs Arias ens dibuixa un somriure còmplice que amaga un gest sovint amarg, sovint carregat d’una sensibilitat poètica que sembla que l’autor vulgui amagar sota l’ombra estricta dels seus mots.