Els alumnes catalans obtenen uns resultats que es troben molt per de sota del que el país pot legítimament aspirar. Però, si avaluessin el nostre sistema educatiu per les seves pretensions morals, probablement ocuparia la primera posició del món. Les nostres escoles s'avaluen més d'acord amb la noblesa dels seus propòsits que amb la realitat dels seus resultats. Això posa de manifest una gran confusió moral que no és, en absolut, aliena als resultats. Una de les manifestacions d'aquesta confusió és l'oblit de la dimensió política i republicana de l'escola. Avui la nostra escola es mostra més preocupada per preservar la salut anímica del "jo" dels alumne que per formar ciutadans competents i sembla considerar més noble fomentar l'espontaneïtat (suposadament) innocent que l'emulació de la virtut. Cal, doncs, recuperar la dimensió política de la pedagogia, sense la qual l'escola es desvirtua a ella mateixa. No deixa de ser sorprenent que a Catalunya, és a dir, al si d'una societat que vol entendre's a ella mateixa com una nació, el valor de la transmissió sigui contínuament qüestionat. Gregorio Luri Medrano Azagra (Navarra), 1955 Mestre resident al Masnou, ha estat Premi Fi de Carrera de Ciències de l’Educació i Premi Extraordinari de Doctorat en Filosofia. Ha treballat a tots els nivells de l’ensenyament, de l’escola primària a la universitat. Consultor pedagògic i col•laborador del diari Ara, és autor de diversos assajos filosòfics i pedagògics