Lluís Companys, Manuel Azaña, Margarida Xirgu, Federico García Lorca; Emil Ludwig; H.G. Wells; La revolució de l’Alt Llobregat de 1932; els Fets d’Octubre de 1934… Tots els personatges i les escenes d’una de les grans obres d’aquest país: la República. Aquesta és la Història de la meva vida i dels meus fantasmes. La República, el periodisme, el teatre, les memòries del periodista i escriptor Lluís Capdevila durant el període republicà. Mirada única des de la direcció de La Humanitat, un dels principals diaris catalanistes i d’esquerres creat el 1931 pel seu amic, el president de la Generalitat, Lluís Companys. La visió telescòpica de Capdevila, de la República i dels seus homes, és plenament desconeguda. Memòria narrada en directe, dialogada, crítica, polièdrica, polifònica i construïda com un interrogatori amb ell mateix. La República, els republicans, els seus enemics, els encerts, els errors, apareixen ben vius, o ressuscitats, a cada paraula, d’un dels grans franctiradors del periodisme dels anys trenta. 


Biografia

Lluís Capdevila i Vilallonga (1893-1980) és un dels exemples de la Catalunya que produïa homes capaços d’afrontar tots els terrenys. Periodista, escriptor, dramaturg. No va deixar mai d’escriure i té un gran nombre d’obres: novel·les, teatres, articles periodístics, memòries. El 1912 va començar en el periodisme i va passar per nombroses publicacions: De Tots Colors, El Poble Català, Los Miserables, El Dia Gráfico, La Publicidad, La Noche, Mundo Gráfico, L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia. Va viure la bohèmia barcelonina dels dies de la Primera Guerra Mundial. I la va retratar en una obra de gran popularitat,Memòries d’un llit de matrimoni (1925). Combinarà periodisme i teatre i els anys vint produeix una gran quantitat d’obres, populars, pels teatres del Paral·lel. Arribarà a la República reconegut com a autor de teatre i periodista. Dirigirà un dels grans diaris del període, La Humanitat. Viurà la guerra des del front com a periodista i com comissari de propaganda de la columna Macià-Companys. Les seves cròniques, recollides a Diari de guerra(1937), són una de les grans mostres d’evolució del conflicte. Però no deixa mai el teatre, Nadal en temps de guerra (1938) esdevindrà un altre èxit popular en temps difícils. Exiliat a França, no deixarà d’escriure tant a publicacions de l’exili com les memòries de tota una vida.