Entre valls plenes de música és la crònica d’unes formes de vida pròpies del Pirineu des de principis del segle xx fins als anys seixanta. Tot plegat vist per un home que hi va néixer i hi va treballar. El llibre descriu l’organització familiar i social d’abans de la guerra, una mirada passatgera per aquest conflicte i, sobretot, el despertar alegre que va seguir a la postguerra. Hi trobareu els paisatges, les seves gents, les tradicions, els oficis perduts i, també, la música tradicional que tant ha encisat darrerament a propis i estranys, especialment de la Conca de Tremp, la Vall Fosca i la conca del riu Bugia, territoris que va resseguir a peu als anys cinquanta i que eren encara plens de pagesos i pastors tan aficionats a la música com el propi autor.

Josep Maria Tarrat i Jordana (Toralla, Pallars Jussà, 1932) és el darrer baster que hi va haver al Pirineu català occidental. A principis dels anys seixanta aquest ofici va desaparèixer i va haver de posar-se a treballar a la central hidroelèctrica de Talarn. Gran aficionat a la música i notable acordionista, va dedicar-se en el seu temps lliure a recollir cançons antigues d’aquells indrets, aprofi tant que coneixia personalment gent que encara les recordava.