Book Details

Centrant la seva obra a la localitat vallesana (en què van morir 327 persones), Valls situa el context polític i social, narra de forma cronològica els fets -amb profusió de dades i fotografies- i aporta el testimoni de persones que van viure la riuada. Però Valls també dóna les claus del perquè d'una tragèdia en què, segons l'autor, la causa de «tanta mortaldat i destrucció» no va ser «un capritx de la providència ni de la brutalitat de l'aiguat», sinó que l'especulació, la nul·la planificació urbanística, la falta d'infraestructures i la despreocupació de les autoritats franquistes per la proliferació de barraques i precàries vivendes que van ser construïdes per immigrants (arribats dels territoris del sud peninsular per treballar en la indústria tèxtil) en els llits secs dels rius van tenir molt a veure en la catàstrofe. La riuada del 1962 és un excel·lent exercici de memòria, però també és la denúncia d'una oligarquia local que va saber, i va poder, llançar fang sobre les seves responsabilitats.