Anar de part i no voler parir. Escriure un conte sobre la guerra civil amb una dona nua roncant damunt teu. Perdre el cap estenent la roba. Excitar-se en un enterrament. No acabar mai més la llista de la compra. El parèntesi més llarg planteja situacions irreals, quotidianes, còmiques, que Tina Vallès narra amb una amenitat deliciosa i un to que va de la ironia esmolada a la revelació íntima. El parèntesi més llarg es pot entendre com un compendi de pauses, d'escapades, d'aquells moments d'espera que generen un canvi. Situats en un entorn urbà i contemporani com és la Barcelona d'ara mateix, els contes de Tina Vallès són una proposta sòlida i sorprenent.

Premi Mercè Rodoreda 2012