Com molts nens, em fascinava Jules Verne i en especial el seu Tour du monde. De gran m'ha agradat molt viatjar i he tingut la sort que el meu cinema m'ha dut a molts països de tots els continents, però en quedaven uns quants d'aquells que no parava de somiar.

Finalment em vaig decidir a afluixar el meu compulsiu ritme de treball i prendre'm un parell de mesos per satisfer el vell desig de fer la volta al món. Marxaria est enllà, en un itinerari per llocs que desconeixia, en un viatge de contrastos.

Això s'explica en aquest diari, amb la intenció de compartir amb els amics i lectors les emocions viscudes. Tot i la síntesi obligada, hi ha la voluntat d'explicar coses que normalment s'amaguen o se simplifiquen. Aquest fet també té a veure amb la meva curiositat i el meu desig d'aprendre de la gent i de riure'm de les coses. Des de la matrona neozelandesa convençuda de ser besnéta d'una mora sevillana fins a històries sobre la màfia i les primeres explosions nuclears als EUA o la sortida amb llanxa per les aigües del Carib amb el creador de Babar, l'elefantet, la jove del president Roosvelt i tota la tropa de key West.

Un viatge molt viscut, malgrat el diluvi que no parava a la Polinèsia...