Richard Brautigan és autor de deu novel•les, nou volums de poesia i un recull de contes. Va néixer a Tacoma, Washington, on va passar gran part de la infantesa i l’adolescència. A mitjan dels anys cinquanta va traslladar-se a San Francisco, on va publicar el primer poemari, The Galilee Hitchhiker (1958) i entrà en contacte amb el moviment beat. A finals dels seixanta era considerat un ídol de la contracultura nord-americana. Publica la seva novel•la Trout Fishing in America (1967), de la que s’han venut més de tres milions d’exemplars. És una de les tres novel•les més importants de l’època, al costat de Slaughterhouse-Five de Kurt Vonnegut i Catch-22 de Joseph Heller.
Es traslladà a una colònia d’artistes de Montana on vivien escriptors com Tom McGuane, Jim Harrison o actors com Peter Fonda i Jeff Bridges. En aquesta època publicà El monstre de Hawkline (1974). Tim Burton va planejar adaptar-la al cinema, però cap dels projectes va arribar a bon port. Cap al final de la seva vida va viure entre Montana i Tokyo. El 1984, a l’edat de 49 anys, va ser trobat un mes després de la seva mort, amb una arma del calibre 44 i una nota que deia «Quin caos, no?».

Una noia índia de 15 anys troba en un prostíbul els dos pistolers ideals per oferir-los una feina molt especial. Han d’acompanyar-la fins al casal dels Hawkline, en un racó misteriós i isolat d’Oregon, per liquidar algú. Per esquer els ofereix cinc mil dolars i la fotografia d’una bella noia nua. Fan el viatge en tren, diligència i cavall travessant l’oest americà per arribar a un casalot solitari dels Turons Morts. La Noia Màgica i els pistolers, empolsegats i cansats, són rebuts al gèlid porxo per la senyoreta Hawkline. Una vegada dins la casa la rutina d’aquell encàrrec esdevindrà màgica i enfebrida. Alguna cosa els provocarà efectes estranys com la desmemòria o el fervor sexual portant a les germanes Hawkline i als assassins a sou cap a comportaments misteriosos i còmics, amb un joc de llums que els destarota i els abriga.

Richard Brautigan, ídol de la contracultura americana, ens ofereix una barreja explosiva amb les ombres de la novel•la gòtica, els homes durs del western i un sentit de l’humor inimitable. L’amalgama de gèneres ve servida amb un estil molt particular: capítols breus, diàlegs esmolats i l’enjogassada visió de la química.