Yves Bonnefoy (Tours, 1923) va estudiar matemàtiques i filosofia a París. Va relacionar-se amb els surrealistes fins que després de trencar amb Breton i el seu grup es converteix en un dels grans renovadors de la poesia francesa contemporània. Poeta i assagista, ha publicat estudis com L’improbable Arthur Rimbaud, L’Arrière-Pays, La Vérite de parole, Entretiens sur la poésie, Sous l’horizon du langage o Lieux et destins de l’image (un curs de poètica al Collège de France).

És del tot lògic pensar que Paul Celan hagués estat profundament afectat per les calúmnies abjectes, les acusacions de plagi, que va patir per part de Claire Goll. Més sorprenent és que tota la seva vida patís per aquetes injúries, sobretot quan la majoria de lectors van prendre partit per ell d’una manera espontània. Aquest assaig d’Yves Bonnefoy busca les claus per comprendre les raons d’aquella irreductible
aflicció i les troba en el més la fortíssima relació d’un poeta amb el seu concepte de poesia.