Quan Blanca Lleó, historiadora en retirada que ha deixat la seua tesi doctoral en un calaix, troba el vell pescador de l’Alguer Michele Fiorin, supervivent de tots els naufragis, els dos tenen el pressentiment que una peça solta dels respectius trencaclosques podria a la fi encaixar. Amb converses, pensaments, cartes, fotografies, vells articles de diari i confessions, descabdellaran la memòria de dos fets colpidors que els obsessionen: la defensa i caiguda de Castelló en mans dels nacionals l’any 1938 i l’èxode dels italians ètnics de Iugoslàvia l’any 1947.

En eixos dos episodis aparentment marginals de la història europea, Maria Folch veu la clau d’un dels destins més significatius del segle XX: l’exili. I, amb atenció amorosa al detall i una administració precisa del suspens narratiu, ens fa còmplices del coratge, patiment i lluita d’aquells que com Fiorin varen recórrer els camins amargs de la diàspora. Després vénen els anys explora així els misteris de la identitat i de la memòria.