Us heu preguntat mai per què utilitzem, de manera espontània, expressions com ara"afluixar la mosca","escampar la boira"o"passar per la pedra"? Per què ens referim a"l?any de la picor"o"a la quinta forca"? Per què"som de la màniga ampla"o"fem campana"? Us presentem, doncs, l?origen d?un centenar de dites habituals en la nostra parla quotidiana, frases fetes que col·loquem a tort i a dret, sovint sense conèixer la procedència.Esperem"no estar carregats de punyetes"en el nostre propòsit. Tampoc volem"cantar la canya a ningú", ni molt menys"donar gat per llebre". Només provem de"no perdre el fil"i"posar els punts sobre les is", sense necessitat de passar per"uns set-ciències". I esperem fer-ho sense necessitat de"treure el sant Cristo gros".
La història es pot escriure de moltes maneres. Hi ha la història oficial, la que escriuen els vencedors; la història no oficial, que gairebé mai no poden escriure els vençuts; la gran història de passats més o menys gloriosos; la història desconeguda, que només s?intueix per escassos vestigis; la història del present, la que es construeix dia a dia... i també la petita història de les expressions populars, sovint universals, però que formen part del patrimoni lingüístic i cultural d?una comunitat determinada. Petites frases que, per un motiu o per un altre, han pres cos, s...