Més que d'una història d'historiadors és una biografia de La Vanguardia,traspassada sempre de cap a cap per l'omnipresència de l'editor, hereu dels fundadors del diari. Un home "immensament ric ensems que immensament dissortat", segons Gaziel. És un retrat de l'ànima del diari, del seu caràcter, que corre paral·lel al de Ramón Godó. Gaziel copsa l'actitud i el comportament de la capçalera amb exactitud i ho sintetitza en tres lleis que formula així:

Màquines modernes x Tones de paper imprès = Milions de pessetes
Acatament automàtic a les institucions triomfants
Defensa, sense discussió possible, de l'ordre establert

És també una reivindicació de l'autor, una apologia pro vita sua. D'una banda, passa comptes amb els propietaris, que el van abandonar a l'inici de Guerra Civil, per sempre més, inclús quan els tribunals de la dictadura el van processar el 1940 i s'hi jugava la vida. Se'n va sortir gràcies a una audaç entrevista amb el general Kindelán i a algunes amistats fidels. Va pagar un preu molt alt, però, com ell mateix explica: "De llavors ençà, La Vanguardia em té esborrat del registre civil. Per a ella, sistemàticament, jo no existeixo".