La connexió de Pepe Rubianes amb el públic català era tan forta que el seu record no para de créixer. Les seves aparicions a la televisió catalana generaven rècords d’audiència no superats. El gran amic d’aquest

showman imprevisible ha estat, des de sempre, Joan Lluís Bozzo. Primer compartint les aventures escèniques, després els èxits amb Dagoll Dagom, els projectes per a la televisió, l’esclat del Pepe en solitari... i també la vida personal, l’amistat, la malaltia, els alts i baixos d’una vida intensa. Sempre, sempre, van ser
dos amics de l’ànima que se sabien les llums i les ombres, les fortaleses i les debilitats. Rubianes i Bozzo feien una parella clàssica i molt eficaç: el pallaso esbojarrat i el pallasso seriós, el clown i l’august. Han hagut de passar deu anys perquè en Bozzo s’hagi decidit a escriure aquest relat tan íntim, tan sincer, tan viu, divertit i emocionant del seu amic. Amb la marca “Rubianes”.

Joan Lluís Bozzo entra en el món del teatre fent Els Pastorets als Lluïsos de Gràcia. Estudia Filologia Catalana a la UAB. L'any 1971 funda una comuna teatral d'espectacles de carrer. El 1978 s'integra a la companyia Dagoll Dagom en el doble vessant d'actor i director (Antaviana, 1978, basada en contes de Pere Calders; La nit de Sant Joan, 1981, amb música de Jaume Sisa; Glups!, 1983, basada en l'obra de l'humorista francès Lauzier, o de director: El Mikado, 1986; Mar i Cel, 1988; Flor de Nit (1992), T'odio amor meu (1995), Pigmalió (1997) i un llarg etcètera. A més de les obres de Dagoll Dagom, ha dirigit  Pepe Rubianes, El retaule del flautista, òperes i altres espectacles. Ha intervingut en les sèries televisives Oh! Europa (1993), Oh! Espanya (1996), La memòria dels Cargols (1999) i La sagrada família (2010-2011). Col·labora amb una columna d'opinió a El Periódico i fa de comentarista a tertúlies de ràdio i televisió.