Carme Chaparro recupera com a protagonista l’Ana Arén, la turmentada inspectora que
va portar la investigació de No soy un monstruo. Al començament de la novel·la, la trobem
aparentment recuperada dels mesos de xoc i baixa per depressió després de descobrir que la
seva millor amiga, la periodista Inés, era la responsable de la mort i desaparició d’un nen. La
inspectora canvia de lloc i passa a treballar al departament d’homicidis. Només arribar s’ha
d’enfrontar a un cas endimoniat: l’assassinat d’una de les dones més famoses d’Espanya,
habitual a totes les revistes i programes del cor, que ha aparegut morta a la seva mansió.
Amb una vida íntima turbulenta, el cas sembla esquitxar alguns «homes importants» amb els
quals la víctima mantenia una tòrrida relació. Així que Ana ha d’enfrontar-se tant a l’assetjament
mediàtic com a les pressions dels seus superiors per resoldre el cas.

La cosa es complica quan es produeix un accident en un dels hospitals més gran de la ciutat:
el terra d’un ascensor cedeix i moren diverses persones. El que sembla ser un accident, en
realitat és un altre assassinat, relacionat indubtablement amb el primer, però la motivació del
qual s’escapa a tota lògica.

Ana entén que el seu adversari és un perillós i imprevisible assassí en sèrie, i a més, la resolució
del cas implica retrobar-se amb la Inés, la seva antiga amiga i la decepció més gran de la
seva vida, qui, des de la presó, es manté en silenci sobre el cas que la va condemnar.