Ferran Garcia neix a Balaguer el 1949 on viu fins al 1969, quan es trasllada a Barcelona fugint d’ una convencional carrera d’auxiliar administratiu per emprendre una incerta trajectòria “artística”. Passa per la Massana, Eina, i Llotja i gaudeix de l’efervescència  cultural de la Barcelona dels 70’s. en una llarga etapa de formació, descobriments i precarietat material. A finals dels 70 s’infiltra al món de l’ensenyament i s’hi queda  més de 30 anys. Outsider i tastaolletes impenitent, no fa una “carrera artística” convencional però sempre ha compaginat les feines alimentàries amb la creació i la recerca artística en diferents llenguatges (dibuix, pintura, papers retallats, gravat i estampació, collage) que finalment desemboca en l’escultura, fracció reciclatge artístic. A partir del 2001 tot conflueix a l’Horiginal on incorpora escultures i més endavant s’encarrega  de co-coordinar (amb Josep Pedrals) el Cicle de Poesia i s’enriqueix amb el tracte amb poetes i lletraferits i en qui troba acolliment i complicitats. 

Ara amb aquest “most de mots” tot ajuntant la sèrie de collages usats en cartells de l’Horiginal, i d’altres mai vistos,  amb els collages tipogràfics d’anagrames ha aconseguit tancar-ne un que ha agafat forma de llibre bell, agut i irreverent. Una declaració artística, una obra d’artista, un poemari que és color i grafisme en apariats anagramàtics de gran talent.