Pensar l’escola d’avui és imaginar l’educació del futur. Aquesta és, potser, l’única certesa que ens dispensa Enric Prats en aquestes notes plenes d’interrogants i provocacions.

Si ens quedem clavats en una educació del passat, no satisfem les necessitats i els anhels de les criatures d’avui; com tampoc no ho fem si eduquem només pensant en el present efímer. L’escola ha de ser un espai de reconversió de les inquietuds personals en compromisos col·lectius. Educar per al futur és educar en la incertesa. I això ens obliga a un estadi d’alerta permanent. Decidir avui sobre l’acollida d’immigrants, sobre la transició a les energies renovables o sobre compartir el saber són decisions pedagògiques perquè tenen voluntat educadora. Defineixen un model de societat i defineixen el que volem ser.

Al capdavall, l’escola importa.

Enric Prats és doctor en pedagogia per la Universitat de Barcelona, on exerceix la docència. Ha participat en diferents projectes educatius, com el Programa MIF (Millora i Innovació en la Formació de Mestres) o Barcelona Aula de Ciutadania, i dirigeix recerques sobre pensament pedagògic i polítiques de professorat. És responsable d’edició de la revista Temps d’Educació, i ha publicat diverses obres en què reflexiona sobre el fet educatiu.