La Lívia és una jove traductora amb una actitud d’aïllament voluntari i una sexualitat peculiar que, després de ser violada, fuig a un poble on no havia estat mai. El Marcel és un rellotger rutinari que tot just s’ha jubilat quan la dona li demana el divorci. Ho accepta sense posar objeccions i se’n va a viure a la casa d’estiueig del poble on va viure de petit amb la seva mare, una actriu de renom que viu a França.

La Lívia rep tot de caixes de mudances que en teoria contenen el poc que tenia en un pis compartit amb amics. El Marcel rep, presumptament, les caixes que l’exdona li ha enviat amb roba i rampoines, entre els quals uns diaris íntims. Les caixes s’encreuen els camins, com els protagonistes, i la curiositat, la recerca, les aproximacions subtils i sensuals es posen en marxa.

El cert és que l’obra parteix d’unes caixes. “Un dia, sortint de casa, a Barcelona, vaig veure al carrer una pila de caixes de mudances sense cap nom ni ningú al voltant. Hi vaig estar una estona, allà, i vaig pensar «aquestes caixes podrien anar a qualsevol casa i algú podria començar una vida nova»”, explica l’autora.

Gemma Sardà (Barcelona, 1967) és lingüista i traductora, el 2016 va debutar amb La veu de Cyrano, amb què també va ser finalista del Casero.

Un cop tenia la guspira de Mudances, calia tota la resta. “M’agrada començar a treballar pels personatges i vaig crear-ne dos, en un punt d’inflexió, que poguessin començar una nova vida amb les coses d’algú altre. Tots dos carreguen una motxilla física molt lleugera i una d’emocional molt pesant. Tots dos tenen oficis tancats, solitaris, de concentració. I també coincideixen en l’absència del pare.”

La Lívia, “tot i ser molt jove, ha començat molts cops des de zero i s’ha hagut d’espavilar des de molt petita. Té por al compromís, a ser abandonada. Per això té un comportament sexual una mica sòrdid”, com és triar un home a la discoteca i fer-ho dins del vàter, sense repetir mai amb cap home.

GEMMA SARDÀ (Barcelona, 1967) és lingüista, traductora i correctora. De la seva primera novel·la, La veu del Cyrano (Empúries), se’n va dir que presentava una prosa d’una naturalitat excepcional, amb una comicitat tràgica i una llengua acuradíssima, plena de registres. Ja va quedar finalista del premi de novel·la curta Just M. Casero, i amb Mudances ho va tornar a fer. La seva veu es degusta a glopades curtes, com el rom que beuen la Lívia i en Marcel.