Us convidem a un diàleg entre una fotògrafa excepcional, Maria Espeus, Premi Nacional de Cultura, i una de les veus més sòlides entre les darreres generacions de poetes, Laia Noguera. Al pròleg Jordi Carulla-Ruiz ens en diu: «Les fotografies de la Maria Espeus ens ofereixen una opció d?aturar-nos i copsar la bellesa remota, a partir de les peces del fascinant gabinet de curiositats que sis generacions de la nissaga d?apotecaris Salvador van anar aplegant a la seva farmàcia del carrer Ample de Barcelona. I així succeeix: allò de què estem fets es refà (...). Ens acompanya per explorar aquest enigma cada fotografia és un enigma, la poesia de la Laia Noguera, el balbuceig impossible de la paraula, la seva escriptura desconstructora.

Laia Noguera (Calella, 1983) és una filòloga, poeta i músic catalana. La seva obra poètica editada inclou els poemaris L'oscultor, premi Amadeu Oller 2002, ex aequo (Editorial Galerada, 2002), Fuga evasió, Premi Recull de poesia 2003 (Pagès Editors, 2004), la plaqueta Incendi (Cafè Central, 2005), No et puc dir res, premi Martí Dot 2006 (Viena Edicions, 2007), Els llops (La Garúa, 2009) i Triomf (premi Miquel de Palol 2009. També ha publicat, entre d'altres, a les antologies Singulars d'un plural (Festival de Poesia de Girona, 2004), Joves poetes catalans (Brosquil, 2004), Los versos de los acróbatas (Fronteras Movedizas, 2005), Solstici d'estiu (Fundació A.C.A., 2006), Bellesa ferotge (Editorial Fonoll, 2006), Eròtiques i despentinades (Editorial Erola, 2008) i De l'Atles a Formentor (Rema/Tira, 2008).

Cada fotografia de Maria Espeus és un enigma i la poesia de Laia Noguera es podria definir com el balbuceig impossible de la paraula, amb una escriptura desconstructora. 

Reunir forces genuïnes i renovades és l’escomesa d’aquesta mostra. El visitant d’aquesta galeria d’imatges no sabrà mai sota quin desig creix un cor de corall, a quin ritme es generen les meravelles de la natura.