Joan de la Vega (Santa Coloma de Gramanet, 1975) és poeta i editor, tasques que combina i fusiona amb l’afició a les maratons de muntanya i l’excursionisme. És autor de Intihuatana, Ladino [que aplega els seus tres primers llibres: Intihuatana (‘Sin lugar a luz’), Ixtab (‘La soga en el ojo’) i Ipalnemoani (‘Por quien vivo’)], Trilces Trópicos. Poesía emergente en Nicaragua y El Salvador, La montaña efímera, Una luz que viene de fuera, 365 haikus y un jisey, Y tú, Pirene (X Premi César Simón de la Universitat de València), El verd, el roig, el negre i Manat de dol. Els seus primers poemes han estat inclosos a Campo abierto. Antología del poema en prosa en España 1990-2005, Pájaros raíces, en torno a José Ángel Valente i a revistes com ara Alhucema, Turia, Piedra del Molino, Vulcane, Paralelo Sur, Nayagua, Caravansari i Letra Internacional.

Amb El tot solitari Joan de la Vega aprofundeix en els vincles que lliguen l’experiència extrema del muntanyisme, i un cert naturalisme, amb la paraula poètica sorgida d’una mena de revelació pròxima a l’experiència dels místics on el binomi paraula-divinitat és substituït per paraula-natura quasi com a escenaris de supervivència física, estètica i ontològica