Un joc metaliterari, dolç a estones i en altres moments d una acidesa que ens fa estremir.

Una novel·la que funciona com a visibilitzador de la malaltia mental, malaltia que es mostra sense pudor, amb un to irònic, amb cruesa en certs moments però sense estigmatitzar-la.

La Irene acaba de sortir del psiquiàtric després de dos anys d internament. Viu sola i no té ningú que la pugui acompanyar en el seu procés de tornada al món real. Per això, per recomanació del seu psiquiatre -a qui odia- i per poder adaptar-se a la seva nova vida, comença a escriure les seves pors, la ràbia, els dubtes i els atacs a la realitat i a ella mateixa en uns quaderns, a manera de diari. Entre les seves línies, carregades d ironia i d obsessions, descobrirem quina és la història de la Irene i què és el que l ha duta a trencar-se. O, com diu ella, a apartar-se del món.

Anna Maria Villalonga ens presenta un joc metaliterari a estones dolç i, en altres moments, d una acidesa que ens fa estremir. Una obra que fa visible una malaltia mental que es mostra sense pudor i sense estigmatitzar-la, fins i tot amb ajuda de la ironia.