Aquesta obra és una autobiografia, però no només això; és també una visió singular de Catalunya, retratada des de l?òptica d?una nissaga familiar que va ser pionera de la indústria tèxtil catalana. És una reconstrucció sociohistòrica que ens situa, i a la vegada és situada, en el diàleg que manté el relator amb la seva memòria.
Resseguint el fil dels seus orígens, Josep Almeda, mentre dialoga amb els seus ancestres i els seus amics, ens va desgranant els fets familiars més destacables ?que van esdevenint vida i història alhora?, emmarcats en els esdeveniments socials, econòmics, polítics i culturals del país.
L'autor reflexiona sobre Catalunya; sobre les derrotes i les victòries; sobre l'economia, el capitalisme i el rol de la burgesia; sobre la seva classe social o sobre la pèrdua del sentiment religiós i de la fe. Sobretot, reivindica la figura del seu pare, silenciat per la família. Aquest llibre, doncs, ens parla de la història d'un temps i d'un país en primera persona. Són les arrels ?i els seus dies? que ens conviden, des d'unes memòries desencaixades, a interpel·lar el present i el futur de Catalunya.

Josep M. Almeda i Petitpierre va néixer a Barcelona el 4 d?agost de 1933, en el si d?una família catalana, tradicional i burgesa. Va fer el batxillerat als Jesuïtes de Casp i després estudià a l?Escola Industrial de Terrassa, on obtingué el títol d?enginyer industrial tèxtil. En acabar la carrera, va crear la seva pròpia empresa, dedicada al dibuix de teixits Jacquard i el seu corresponent cartonatge, que exportava a tot Europa, als Estats Units i a Sud-Amèrica.
Apassionat per la història, es matriculà a dos cursos universitaris amb l?objectiu d?aprofundir en el coneixement acadèmic de la història de Catalunya, Espanya i Europa.
A partir de 1958, formà part de moviments catalanistes ?com Catalunya Cristiana (CC)? i de partits antifranquistes i d'esquerra, com la Força Socialista Federal (FSF) i la Lliga Comunista Revolucionària (LCR). Per aquest motiu fou detingut el 1964. Durant molts anys va ser militant del PSC, on sempre va fer evident la seva preocupació per l'esdevenir de Catalunya, tant en el terreny nacional com social.