Amb la seva proposta poètica, Imad Abu Sàleh ens porta pels terrenys més abruptes de la condició humana i ens encara amb les seves ineludibles paradoxes, aquelles ambigüitats que, en realitat, no tracen sinó un dels múltiples rostres de la vida.

Enmig del clima penombrós que embolcalla els poemes d’aquest volum centelleja permanentment una vigorosa mirada, lúcida i sorprenent. I les contradiccions aparents que enclouen els textos, repartits entre elogis i crítiques, ens esperonen a agusar els sentits, ja que tot allò que ens envolta sembla cobrar un matís inusitat.

Elogi de l’error, del buit o de la fosca; crítica de l’amor, de la revolució o fins i tot de la llibertat. Versos que traspassen fronteres culturals, ètiques i temporals, i posen en qüestió creences que fonamenten l’existència.

A l’escriptura d’Imad Abu Sàleh s’endevina un gran talent que s’expressa mitjançant un llenguatge proper i un estil tan sobri com suggeridor.

​

Si creus que existeix

espera-la a les criptes i no a les places,

a les fosques

i no a la llum

Tal vegada n’atenyis una part

—a la teva habitació—

tot sol

i aïllat

Tal vegada tinguis sort

i assoleixis l’honor d’atènyer-la tota

—algun dia—

a la seva llar preferida: la cel·la individual.