«Isaak Bàbel escriu aquests relats al llarg de la seva carrera literària, entre els anys 1915 i 1930 –explica Ricard San Vicente a la “Nota sobre l’obra” inclosa en aquest volum–, intercalant aquestes petites peces escrites en primera persona amb la resta de la seva obra. A banda de dos textos pròpiament autobiogràfics, aquest volum aplega el cicle que Isaak Bàbel va voler publicar amb el títol d’Història del meu colomar; un conjunt de relats amb què l’autor es proposava recrear el seu temps i fer un esbós de l’incipient món soviètic, rus i jueu on li va tocar viure. [ ] Els textos van aparèixer en diverses revistes, i se sap que l’autor volia lliurar el llibre ja acabat el 1939. Però els serveis de l’NKVD van arrestar Isaak Bàbel el 15 de maig d’aquell mateix any i van requisar-li tots els manuscrits. Amb la desaparició dels textos i l’assassinat de l’autor, continuarà sent sempre una incògnita si és una obra acabada o no. [ ] El que avui veiem n’és l’últim esborrany, un exemple del joc narratiu i verbal que l’autor ens volia oferir.»

«Isaak Bàbel escriu aquests relats al llarg de la seva carrera literària, entre els anys 1915 i 1930 –explica Ricard San Vicente a la “Nota sobre l’obra” inclosa en aquest volum–, intercalant aquestes petites peces escrites en primera persona amb la resta de la seva obra. A banda de dos textos pròpiament autobiogràfics, aquest volum aplega el cicle que Isaak Bàbel va voler publicar amb el títol d’Història del meu colomar; un conjunt de relats amb què l’autor es proposava recrear el seu temps i fer un esbós de l’incipient món soviètic, rus i jueu on li va tocar viure. [ ] Els textos van aparèixer en diverses revistes, i se sap que l’autor volia lliurar el llibre ja acabat el 1939. Però els serveis de l’NKVD van arrestar Isaak Bàbel el 15 de maig d’aquell mateix any i van requisar-li tots els manuscrits. Amb la desaparició dels textos i l’assassinat de l’autor, continuarà sent sempre una incògnita si és una obra acabada o no. [ ] El que avui veiem n’és l’últim esborrany, un exemple del joc narratiu i verbal que l’autor ens volia oferir.»
Isaak Bàbel (Odessa 1894 – Moscou 1940) va ser un escriptor i traductor rus. Va donar suport a la Revolució Russa (1917) i es va incorporar a l’Exèrcit Roig, experiència que recull a "La Cavalleria Roja" (1926). Considerat un mestre del relat i traduït ja al seu temps a diverses llengües, la cruesa i el realisme de les seves cròniques li van suposar l’enemistat personal de Stalin. Empresonat el 1939, va morir executat. La seva obra inclou peces teatrals, guions cinematogràfics, cròniques periodístiques i relats com els que es presenten aquí, que li van donar fama internacional i el van convertir en un renovador del gènere.

“Un dels millors escriptors de contes del segle XX.”