Hi ha una veritat que només la literatura pot copsar? A què es referia Diderot quan parlava de l'ordre sord de la literatura? Per què el diari com a gènere literari es considera suspecte? Es pot expressar la intimitat quan s’escriu? Aquestes i moltes altres qüestions es tracten en aquest assaig que s’endinsa en un ventall variat de figures de la tradició literària europea. De Plini el Jove a Katherine Mansfield, passant per Montaigne, Samuel Johnson, Puixkin, Stendhal, Josep Pla...

Enric Iborra (València, 1960) ha publicat alguns llibres que, en part, són resultat de les seves classes de literatura a l?IES Lluís Vives de València, com ara una antologia del conte modern, una història de la literatura catalana acompanyada d?una selecció de textos i un manual de literatura universal. El setembre de 2010 va obrir el blog de literatura la serp blanca, que en molt poc temps va esdevenir un dels blogs de literatura més llegits, consultats i recomanats per professors i amants de la lectura. Un any més tard va inaugurar el web de literatura universal amb el mateix títol, en què sistematitzava els materials publicats al blog. El 2013 va publicar Un son profund. Dietari d?un curs de literatura universal (Viena Edicions), guardonat amb el «Premi Ciutat de Barcelona d'assaig, ciències socials i humanitats 2013» i el «Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians XXIV». En aquesta mateixa col·lecció també ha publicat un altre assaig, La literatura recordada.