Una reflexió sobre el present, sobre com confereix realitat a la històriaviscuda i exigeix l’esforç diari per destruir i transformar la que ha devenir. L’autora ens parla de la seva història personal, de la sevaidentitat i de la seva categorització social, totes elles paral·lelesa la història del moviment transgènere als Estats Units d’Amèrica deltombant de segle XXI. Defensa i reivindica el dret de totes les personesde moure’ns entre categories, de sortir de les caselles imposades,de viure sense una ubicació definida tot transitant per un ventall depossibilitats obert, entre la identitat de gènere i el sexe biològic, per lespersones transsexuals. Susan Stryker, incorporant i acceptantl’adjectivació de «no normal», ha sabut dissipar la capacitat de fer mald’aquesta i altres qualificacions com «monstre» o «criatura».«Allò que la lent transgènere posa de manifest és que és possibleque el sexe biològic i la identitat psicològica de gènere estiguindesajustats, i que les persones es moguin entre categories».«De petita, vaig cultivar un esperit amfibi [...]. “Amfibi”,etimològicament ambi+bios, significa tenir dos tipus de vida».