L’espècie humana és meravellosa, malgrat les seves fragilitat,brevetat i solitud, és capaç de fer grans coses, especialment quanels seus individus s’interrelacionen; per exemple, quanaconsegueixen que una persona se «senti vista» a través de l’art.I els videojocs ens permeten ocupar cossos que no són els nostresd’una manera molt especial i vívida, apliquen trucs que fan possibleque visquem vides d’altres persones: ens permeten, alhora,aconseguir el contacte humà i explicar (viure) una història. Per al’autora, les noves generacions són una font d’esperança, fins i tot,d’enveja. Si fins ara les històries han estat capaces de ressuscitarels seus autors tan sols amb una mica de pasta de cel·lulosa i tintanegra, qui sap què seran capaces de fer quan nosaltres ja siguempols.«Els videojocs són emocionants per una pila de motius. Com quesón un mitjà que encara està a les beceroles, es beneficia delconeixement dels seus predecessors, pren exemple del cinema,del món editorial, de la ràdio i de la poesia».«Perquè així com és inevitable la mort, també ho és l’esperança.La mort, a parer meu, és la força propulsora que ens empeny capa l’optimisme».