Shopping Cart

Wittgenstein, los gitanos y los flamencos

Autor Pedro G. Romero

Editorial ARCÀDIA

Wittgenstein, los gitanos y los flamencos
-5% disc.    26,00€
24,70€
Save 1,30€
Available online, receive it in 24/48h working days

Do you want to pick it up at the bookstore?
Free shipping
Mainland Spain
  • Publisher ARCÀDIA
  • ISBN13 9788412273588
  • ISBN10 8412273583
  • Type BOOK
  • Pages 432
  • Collection NARRATIVA #
  • Published 2021
  • Language Spanish
  • Bookbinding Rustic

Wittgenstein, los gitanos y los flamencos

Autor Pedro G. Romero

Editorial ARCÀDIA

-5% disc.    26,00€
24,70€
Save 1,30€
Available online, receive it in 24/48h working days

Do you want to pick it up at the bookstore?
Free shipping
Mainland Spain

Book details

Aquest assaig inclassificable és un dispositiu poderós que Pedro G. Romero utilitza per articular les seves reflexions a propòsit de les classes populars i les seves produccions culturals i polítiques.

Ludwig Wittgenstein va projectar una casa per a la seva germana Margarethe, situada a la Kundmanngasse de Viena. El 2015, un grup de gitanos búlgars y rumanesos hi van ser convidats, a la Casa Wittgenstein, aleshores seu de la delegació cultural de l’ambaixada de Bulgaria. El que havia de ser una celebració de pocs dies es va convertir en una llarga ocupació a la qual s’hi van afegir flamencs, bohemis i artistes vinguts de mitja Europa.

Certa o no, aquesta circumstància és un pretext que utilitza Pedro G. Romero per desplegar un intricat joc conceptual que ens porta a conèixer «lo gitano», «lo flamenco»  i les seves derives.

Ocupar la Casa Wittgenstein és, en certa manera, posar en marxa el que el filòsof anomenava jocs del llenguatge: itinerància i nomadisme, formes d’habitar i d’assentar-se, grup i comunitat, bohemia i desclassament, les classes perilloses i les subalternes, allò no normalitzat i allò no hegemònic… són alguns dels aspectes que configuren el sentit estès de la identitat flamenca, on els gitanos tenen un paper fonamental.

Pedro G. Romero (Aracena, 1964) Opera com a artista des del 1985. Entre 1999 i 2019 va treballar en dos grans dispositius, l’Arxiu F. X. i la Màquina P. H., i va formar part d’UNIA arteypensamiento i de la PRPC (Plataforma de Reflexión de Políticas Culturales) a Sevilla. És artista resident de l’Acadèmia d’Espanya a Roma i participant de documenta14 Atenas/Kassel. Ha estat director artístic de la Cía. Israel Galván i ha col·laborat amb Rocío Márquez, Niño de Elche, Inés Bacán, Tomás de Perrate, José Jiménez «Bobote» i Emilio Caracafé. El 2021, el Museu Reina Sofía de Madrid presenta Máquinas de trovar, un recorregut particular sobre la seva feina com a artista.

Com a escriptor ha publicat, amb el segell R.A.R.O.: El tiempo en Sevilla (1996), Ni en la vida ni en la muerte (1997), La vida cotidiana entre la Puerta Osario y la Puerta La Carne (1998), Cofradía y hermandad del Monte de Piedad (1998), Los comienzos del espectáculo en Sevilla (1998), Los fondos de arquitectura en la cultura barroca y popular sevillana (1998) y El trabajo (1999). Més recentment, a Periférica, ha publicat Las correspondencias (2010) i Los países (2013), i a Athenaica El ojo partido, flamenco, cultura de masas y vanguardias (2016). Juntament amb María García Ruíz, és autor de Máquinas de vivir. Flamenco y arquitectura en la ocupación y desocupación de espacios, a Puente editores (2019).