Aquest volum conté un extens assaig sobre les reflexions filosòfiques de Joan Fuster. Constitueix, de fet, una guia clau per interpretar el pensament fusterià sobre els grans temes de la filosofia: de Rusell a Marx, de Montaigne a Wittgenstein. Una llarga conversa, no cal dir que “inacabada”, sostinguda a tres veus: l'autora, el seu germà Josep Lluís, professional del gremi, com li agradava dir a Fuster, i ell mateix, protagonista, a la qual s'afegeixen alguns documents d'especial interès. Testimoni en el temps, i testimoniatge d'unes inquietuds que anaven prou més enllà de la defensa de les obvietats des de la llengua pròpia, el seu ús social o públic, al fer i refer un país, encara que això només suposés, en boca de Fuster, un quinze per cent del seu pacient i titànic esforç intel·lectual.

En definitiva, de la modernitat, des de la grisor espessa del franquisme, i des de les angúnies d'una transició i recuperació del país que no el satisfeien, com dóna testimoni en aquestes converses al llarg dels anys 1979-1981.