Book Details

Josep Ramon Roig (Tortosa, 1956), membre del Parnasso Tortosí (grup informal de poetes tortosins), ha participat en el moviment polipoètic dels anys noranta a Barcelona com a “poeta oral” i ha escenificat poemes basats en l’oralitat i la presència escènica. Ha  presentat els espectacles poètico-teatrals ‘Phoneticus Lapsus’, estrenat al Centre del Comerç de Tortosa el 20 abril 1991, i ‘Oralitats: Lo cabaret poètic de Josep Ramon Roig’, estrenat al XV Festival de Teatre de Tortosa el 10 de juliol de 1999. Ha fet recitals i accions poètiques arreu de Catalunya i Europa (1989-2009), en els festivals de Polipoesia (1992, 2000), de poesia sonora i experimental al CCCB (Viatge a la Polinèsia, 1999; Proposta, 2004), al CaixaForum (2002), al Palau de la Música Catalana (XX Festival internacional de Poesia de Barcelona, 2004), a Berlin (Barcelona-Berlin, 2006), entre molts d’altres.

Ha publicat poemes en algunes antologies, escrites i sonores, i el poemari Malbé: L’Illa dels Bous, La Finestra, Tortosa 1989. I Antología de Polipoesía (1992), Baobab: Voci Ispano-Portoghesi (1992), Revista Fenici: “Audiopoètiques” (1992). L’Orgull de ser Pocs (1993). Malbé, Edicions 62-Empúries, Barcelona 1999 (Premi de Poesia Ciutat  de Palma “Joan Alcover”, 1998). Terres, ponts, paissatges (2002). Terres d’aigua (2004).

Ben bé és la represa de la seua activitat poètica pública. Dos dècades després de publicar Malbé, este llibre reprén i enceta cicles iniciats en èpoques molt diferents. El llibre era una necessitat poètica i personal, ja que vol continuar i alhora completar Malbé. Ben bé està treballat per a que els dos volums estiguen units per un vincle comú, per a llegir-los com si fossen un díptic. Lo desdoblament del jo poètic porta a incorporar noves veus altres, diferents.

Ara bé, si l’escriptura de Malbé era adàmica i era una atortosinada adoració extasiada de la immortalitat efímera dels paradisos artificials místico-estètics i costumistes de la nostra (post)modernitat, l’obra de Ben bé és una crònica de l’expulsió del Paradís i de la presència de la Mort, en la desfeta inexorable de la Promesa fàustica. També el podeu vore com una aproximació reflexiva i irònica a la maldat humana i a la inevitable fatalitat del món.