Enric Canet i Capeta Nascut el 1957 al Baix Guinardó, barri de Barcelona. Ha viscut diversos temps a: Ca n’Oriac de Sabadell, Les Arenes de Terrassa, a la banlieu est de París, al Sicap Dieuppeul de Dakar, a Can Serra de L’Hospitalet, a la Mina de Sant Adrià del Besòs..., però està enamorat de Barcelona. En els darrers anys fa vida al Raval de Barcelona, però intenta escapar-se per l’Alt Empordà i el Pallars Sobirà. L’any 1972 entra en el món de l’esplai, l’escoltisme, els moviments juvenils i associatius. Des de 1992 forma part de l’Equip del Casal dels Infants i s’implica en el teixit comunitari del Raval, de Barcelona i del país. Va anar a escola als escolapis del carrer Diputació. Té la llicenciatura en Ciències Biològiques a la UAB i estudis de Filosofia i Teologia. Va fer un Màster de Polítiques Socials i Acció Comunitària a l’IGOP i, ara, és Investigador-Doctorant del Departament d’Història de la UB. Va fer de professor de primària i sobretot de ciències a secundària des de 1975 a 1999. Enamorat de la natura gràcies a la Biologia, però sobretot agraït a les persones que han fet i fan camí amb ell buscant el pregon que ho mou tot.