El lector —empro el genèric— té a les mans un bon llibre. El lector té a les mans un llibre subtil. El lector té a les mans una aproximació rigorosa a un tema etern, etern des dels darreres tres segles. El lector té a les mans un llibre que el satisfarà i que respondrà moltes de les preguntes que l’assalten com a curiós de l’actualitat política quotidiana respecte del marc institucional espanyol i català.

Al lector només li cal observar l’arquitectura idèntica de cada capítol, arquitectura que va de la mà d’unes exposicions prístines i fluides que permeten accedir als pensaments aliens que transcriu i als seus propis sense entrebancs. Virtut no sempre freqüent ni fora ni dins del món intel·lectual, però que personalment —i crec que els lectors en general també— agraeixo molt.

L’encert de Sebastià Frau és que el llibre ens entra pels ulls amb un índex breu, clar i sistemàtic, i una bibliografia selecta que no esgota el tema ni pretén esgotar-lo. Tot plegat tradueix la seva visió altament atendible. (Del pròleg de Joan J. Queralt)