La Paula té quaranta anys, és neonatòloga i està viva. Quan una revelació i una pèrdua sobtada la porten a submergir-se en ella mateixa, emprèn un camí que l'endinsarà en la ràbia, la por, el desig i la reconstrucció personal, i que li despertarà l'instint de supervivència. Desorientada, s'haurà d'enfrontar fins i tot a ella mateixa per reorganitzar una geografia emocional que sent extingida. Aprendre a parlar amb les plantes és una novel·la delicada escrita des del punt de vista d'una dona que haurà de reconciliar-se amb un món que ja no reconeix. La narrativa de Marta Orriols, emotiva, intensa i reflexiva, ens convida a quedar-nos amb el que és essencial. Un llibre íntim que teixeix un relat proper capaç d'enfrontar-se al dolor més punyent amb una maduresa estilística molt poc habitual.

«Orriols mostra l'estructura, la forma i les relacions dels diferents personatges gràcies a la minuciosa capacitat de fixar amb paraules la fugacitat i l'imprevist de les circumstàncies quotidianes.» ' Ponç Puigdevall, El País

«Tothom hauria de debutar amb la seva maduresa narrativa i estilística.» ' Tina Vallès

«Hi ha un treball important de les emocions, dels sentiments, defugint qualsevol mena d'excés, tot molt contingut però amb una intensitat molt bona.» ' Màrius Serra, Lecturàlia, El matí de Catalunya Ràdio

«Orriols va construint unes atmosferes en les quals els personatges viuen les seves renúncies envoltats de cotó fluix.» ' Julià Guillamon, Cultura/s, La Vanguardia

«Una prosa breu, concisa, treballada, continguda, que prova de quedar-se només amb l'essencial.» 'Xavier Serrahima, Nació Digital

«Examen sensible, lúcid i implacable d'uns universos socials i les seves crisis.» ' Maite Martí, Sonograma Magazine

«Quan acabem la lectura, tenim una gratificant sensació de plenitud; com quan, després de la representació en un escenari, triguem a reaccionar o ens és difícil respondre amb els nostres aplaudiments.» ' Ramona Pérez, Ara Balears

«La màgia no rau tant en el que s'hi explica, sinó en com s'explica. És la força de la paraula: pròpiament literatura.» ' Mònica López Bages, La guia de Reus

«La quotidianitat es presenta així com l'escenari d'un gran teatre on els individus, homes i dones, es representen amagats rere una màscara, que Orriols farà caure per indagar en el conflicte que aquesta amaga.» ' Librújula

«Una atmosfera molt intimista mitjançant una prosa concisa que es nota molt treballada per tal de quedar-se només amb les paraules essencials, aquelles que fan falta per fer viure al lector o lectora les experiències, sentiments i emocions dels seus personatges.» ' Gemma Serra Burguès, Biblioteca d'Avinyó

«Marta Orriols mira i explica el que l'envolta. Íntima, pacient i subtil. Les paraules justes, de narració ferma i segura, Orriols crea un petit univers que intenta explorar la humanitat d'uns personatges que intenten trobar un espai i entendre el per què detot plegat.» ' Emma Severin, BCNCultura.cat

«Tendríssima! Literatura amb la cal'ligrafia ben feta que ens entreté i ens fa pensar.» ' Biel Mesquida, Diari de Mallorca

«En la línia d'escriptores com Margaret Atwood, Alice Munro i FlanneryO'Connor, on allò que importa són els petits gestos.» ' Verónica Marín, Vogue

«L'autora maneja la prosa narrativa com un xilòfon: n'extreu sons suggeridors a base de cops, més o menys forts, que ressonen.» ' Marc Carrera i Ignasi Franch, Crític

«Una radiografia d'allò més íntim que succeeix quan tanquem la porta de casa.» ' Fe Fernández Villaret, L'Espolsada Llibres

«Tan delicada, tan elegant, tan senzilla.» ' Olívia Pascual, L'Aranya Llibreria