L’any 1922, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de
Barcelona va trobar en la platja de Calafell l’espai idoni on
establir una nova manera de passar l’estiu per a la mainada
barcelonina. Aquesta platja era ampla, poc fonda, de
sorra fina i neta, amb una aigua rica en iode, molt assolellada
i amb una zona d’ombra formada per una pineda,
i, a més a més, a tocar de l’estació de tren. L’objectiu de
la Comissió de Cultura era formar homes i dones sans,
cívics i cultes, afavorir un ambient igualitari, construir ciutadans
responsables, conviure vora la natura, fer exercici
físic, excursions i fomentar la música, la lectura, l’escriptura
i la conversa.
Els membres de la Comissió bevien dels nous corrents
pedagògics europeus que percebien l’educació com un
instrument de pau i de solidaritat amb l’objectiu de formar
ciutadans lliures. El 16 d’agost del 1922, prop de 300
nens i nenes arriben amb tren a l’estació de Calafell. És el
primer grup d’infants que aterren a les Colònies de Vilamar.
L’esclat de la Guerra Civil al juliol del 1936 va posar fi
a aquest projecte educatiu, a qualsevol diàleg, proposta o
innovació pedagògica i al sentit comú.
Per això aquest volum pretén enaltir a tots aquells que van
lluitar per la cultura i la salut dels infants, per donar-los-hi
veu i vot, i per constatar que l’educació és un element
clau, fonamental i renovador de la societat.