La memòria invisible de les dones represaliades és un deute de la ciutat de Barcelona amb el reconeixement de la seua història. Des de la societat civil es va iniciar un procés obert i col·laboratiu que, des de 2006, va teixint una xarxa d'activitats per a transmetre i conèixer en profunditat la història de la repressió en la Presó de Dones de les Corts (Barcelona). Les accions ciutadanes que han fet créixer el procés han aprofundit en la repressió, en la presó des d'un punt de vista territorial, en les maneres de lluita i autoorganització de les preses i en les relacions amb els seus fills i familiars, en un exercici de pràctica i reflexió crítica dels modes contemporanis de transmissió de memòria. A partir de 2011, es va reivindicar la construcció d'un monument en homenatge a les dones empresonades a les Corts durant la dictadura, entenent el concepte de 'monument' des de la perspectiva de l'art públic i els seus llenguatges contemporanis. Aconseguir que es construïsca és un pas més en el camí de la reivindicació d'un lloc inacabat, amb vocació mobilitzadora, dins d'un procés viu i obert de transmissió de la memòria.

La memoria invisible de las mujeres represaliadas es una deuda de la ciudad de Barcelona con el reconocimiento de su historia. Fue la sociedad civil la que inició un proceso abierto y colaborativo que, desde 2006, ha ido tejiendo una red de actividades para transmitir y conocer en profundidad la historia de la represión en la Cárcel de Mujeres de Les Corts (Barcelona). Las acciones ciudadanas que han hecho crecer el proceso han profundizado en la represión, en la cárcel desde un punto de vista territorial, en los modos de lucha y autoorganización de las presas y en la relación con sus hijos y familiares, en un ejercicio de práctica y reflexión crítica sobre los modos de transmisión de la memoria contemporáneos. A partir de 2011 se empezó a reivindicar la construcción de un monumento en homenaje a las mujeres encarceladas durante la dictadura en Les Corts, entendiendo el concepto 'monumento' desde la perspectiva del arte público y sus lenguajes contemporáneos. Haber logrado que se construya es un paso más en el camino de reivindicación de un lugar inacabado con vocación movilizadora, dentro de un proceso vivo y abierto de transmisión de su memoria.