Per primera vegada en català la poesia d?Attilio Bertolucci, el pare dels cèlebres cineastes Bernardo i Giuseppe.

«Ha aconseguit expressar ?amb una punyent lleugeresa? l?inexpressable.»
PIER PAOLO PASOLINI
(Corriere della Sera)

Attilio Bertolucci (San Lazzaro, Parma, 1911 - Roma, 2000) és un dels autors més excepcionals de la poesia italiana del segle xx, un protagonista central de la seva vida cultural (traductor, crític literari, investigador i ressenyista d?art, conseller editorial, director de revistes, guionista de ràdio, televisió i cinema) i, en canvi, malauradament, un poeta desconegut fins ara a Catalunya, per bé que en general sabem distingir el cèlebre cognom, això sí, per la magnífica obra cinematogràfica dels seus dos fills, Bernardo i Giuseppe, reconeguda mundialment.

La poesia de Bertolucci no té porta principal. Potser pel tractament conscient i aparentment impenetrable del poema, que esperona el lector a una composició de lloc i de temps, ha estat molt genèricament encabit en el marc literari del Secondo Novecento post-montalià en companyia de coetanis adeptes a l?hermetisme, però també al neorrealisme i a la neoavantguarda, i en tot cas, per generació, dins de l?anomenat nobile quartetto on hi excel·lia en companyia de Mario Luzi, Giorgio Caproni i Vittorio Sereni. Haver renegat, i alguna vegada públicament, dels esmentats moviments literaris, l?ha situat en «una zona felice e appartata del panorama poetico italiano».

«Porta?m amb tu en el matí vivaç
els ronyons baldats l?ull despert abocat
al teu flanc de dona que camina
com fa l?amor»

Una poesia destil·lada per esdevenir subtil i lleugera, bastida de paraules igualment quotidianes. L?aparença humil del vers, la sensació de manca d?artifici, atorguen en canvi un ressò clàssic i atemporal als seus poemes, la consciència que sota aquesta aparença s?amaga en realitat la saviesa de l?autor, però també la de la humanitat sencera. (PERE CALONGE)

Totes les ressenyes:
https://www.salze.cat/2021/12/08/resso-bertolucci/