«Cal fer camí ignorant tot el que sabem, per tenir —com a mínim— l'oportunitat de coneixe'ns una mica més. El cos no és només un mitjà ni un instrument: és l'objectiu.»

Davant la incertesa i la por d'allò desconegut, Andrés Corchero proposa la modèstia: acceptar que no sabem cap a on hem d'anar i confiar. Així és com apareix la intuïció i ens indica el camí per continuar.

Aquest ballarí, coreògraf i docent, que ha deixat una empremta inesborrable en la cultura coreogràfica del nostre país, va haver de marxar al Japó per trobar els seus mestres, Min Tanaka i Kazuo Ohno, amb qui va aprendre a ballar arrelat al cel tant com a la terra i es va fer conscient de la mutabilitat constant del paisatge i de la vida fins i tot més enllà de la mort.