Existeix un vincle important entre la feina que fa Gayatri C. Spivak com a acadèmica en universitats d’alt nivell dels Estats Units i la que fa com a persona compromesa en l’educació popular a l’Índia. La base del seu pensament teòric sobre l'ensenyament està en la connexió entre tots dos. Des de la seva heterogènia experiència, a Spivak li va sorgir la pregunta vital de: com podem ser útils als que no se’ns assemblen gens? Sosté que la clau està en la humilitat de reconèixer que no coneixes la millor manera d'ajudar fins que la preguntes.

Quan fa classe a nens al seu país natal, per exemple, el primer que fa és constatar que és aquí per a servir-los i per a això necessita conèixer-los a fons entenent les seves necessitats. Planteja un no ferm al dogmatisme. Indica que des d'Occident, amb les nostres ganes de "fer el bé" i educar a l'altre, hem de resistir l'impuls de superioritat de pensar que sabem més que els altres.

«Tothom té la fal·lera de l’educació i vol educar. Volen donar coses, edificis per fer-hi escoles, llibres de text. Els dic que primer aprenguin què vol dir per a l’altre que l’ajudin.»