Són molts els llocs on Joan Manuel Serratha deixat empremtes perdurables, però, tot i l'àmplia bibliografia sobre la seva vida i obra, és molt poc el que s'ha escrit i divulgat sobre ells.

Aquest llibre fa èmfasi en les empremtes deixades per Serrat a Cuba, i, per extensió a l'Amèrica Llatina, però, a més, sense ser un cançoner, és un text cronològic sobre les seves cançons i la seva música.

Sense pretendre ser una biografia detallada, és la visió d'un escriptor cubà, Angel Miguel Martínez Gómez, oficiant de cronista, qui dibuixa, amb un estil àgil, gairebé periodístic, una síntesi panoràmica del cantautor, en la qual es conjuga l'ésser humà i el personatge mític, en el context apassionant de la Cuba revolucionària.
 
«Estem influïts pel que vivim amb els altres i som, com a màxim, coautors de la nostra pròpia identitat. El que escriu el poeta li representa a ell, i alhora l'un es converteix en molts. Així ho entén Serrat i així ho veu l'autor d'aquest llibre que desfila les cançons, les aprèn, les canta, les pensa, les sent. Les situa en el seu moment històric i social, les relaciona amb fets biogràfics de l'autor, les comparteix amb els seus compatriotes i les acoloreix amb afecte i també amb tendresa ».
                                                                              Del próleg de Francesc Sáinz