Aquell home vell, dret a la popa del vaixell, és el senyor Linh. Marxa del seu poble, del país dels seus
avantpassats, que ha quedat devastat per la guerra. Amb una mà agafa una maleta, amb l'altre braç sosté una nena de
poques setmanes que s'ha quedat sense pares i que es diu Sang Diû. El vaixell arriba al port d'una ciutat freda i grisa.
Hi ha centenars de refugiats. La gent i l'entorn són desoladors. Malgrat tot, el senyor Linh troba un amic, el senyor
Bark, un home gros i solitari. No parlen la mateixa llengua, però tots dos entenen la música de les paraules i la
timidesa dels gestos. El senyor Linh té un cor senzill. Un cor trencat per la guerra i el dol que si encara batega és
per la petita Sang Diû.