Després de la conquesta de les terres valencianes per Jaume I, el monarca començà a atraure colons per tal de nodrir la nova societat cristiana que anava configurant-se. Es pot intuir que el conqueridor duia endavant una política decidida per aconseguir establir progressivament un model de metge vinculat a la Universitat, i, alhora, fer que un bon nombre de practicants de la medicina s'hi quedaren. Simultàniament, s'observa al Regne de València una preocupació creixent per la salut pública i la medicalització de la societat, amb l'aparició d'institucions i funcionaris dedicats a vetlar-hi. I és que els nouvinguts ja estaven acostumats a la figura del metge, i ja no era possible subsistir-hi sense la seua presència.

Carmel Ferragud (Algemesí, 1969) és doctor en geografia i història per la Universitat de València i treballa de professor de Secundària. Especialista en la història de la medicina i la manescalia medieval, per la seua tasca com a investigador ha rebut els premis Ferran Soldevila (Fundació Congrés de Cultura Catalana), Hernández Morejón (Sociedad Española de Historia de la Medicina) i Senyera (Ajuntament de València). Ha publicat diversos llibres sobre historiografia local, a més d'articles sobre la història de la medicina i la veterinària medieval en revistes científiques.