El passat familiar és convertit per la Berta-narradora -que roba les paraules al pare mort, rebuscant en els seus arxius d'amagat de la mare- en una sèrie de relats mitològics en el si dels quals la realitat, la memòria i la invenció es confonen.

Text de contraportada

La Berta està a punt de fer disset anys. El seu pare, escriptor d'un cert èxit, va morir fa un any després de l'agressió brutal d'un grup de caps rapats. Des d'aleshores, la seva mare s'ha convertit en una mena d'espectre, en un ésser sense energia ni personalitat, sempre farcida d'antidepressius i tranquil·litzants.
La Berta lluita per entendre el món des d'un individualisme rabiós i radical: es rebel·la contra tots aquells que volen fer d'ella una víctima -professors, psicòlegs, companys de classe- i, alhora, reprèn, com a única via d'escapament i de consol, la feina del pare: convertir-se en un narrador fred, distant i omniscient dels instants que han marcat la vida de la família del seu pare. Descobrir els nusos de la història familiar que han quedat sense desfer.
El passat familiar és convertit per la Berta-narradora -que roba les paraules al pare mort, rebuscant en els seus arxius d'amagat de la mare- en una sèrie de relats mitològics en el si dels quals la realitat, la memòria i la invenció es confonen. Aquestes històries es barregen amb les vivències d'adolescent de la Berta i li serveixen per explicar-se, per buscar o inventar una identitat.