Abans de morir, la Magda, la dona del Tomàs, planejava amb ell un viatge a Vladivostok.
Dos anys després, superat el dolor més intens, ell intenta trobar sentit al seu dia a dia com a vidu i jubilat: llegeix els llibres que ella va deixar pendents, recorre els turons de la seva urbanització en bicicleta i queda amb el seu millor amic, que insisteix a buscar-li una nova parella. L'estiu, però, canviarà completament amb l'arribada d'una nova veïna i el seu fill, i això farà que el Tomàs es replantegi què fer dels seus últims anys.

Amb un to brutalment honest, Lluís Oliván fa un retrat d'una vellesa agredolça i d'una vida plena de contradiccions i de moments de vitalitat, i ens demostra que mentre seguim fent via podem afirmar que encara som vius.

«Lluís Oliván té la capacitat de fer entrar el lector en les vísceres dels sentiments.» Anna Ballbona

Care Santos'«Expliqui el que expliqui, Oliván és capaç de crear una atmosfera, uns universos, que de per si justifiquen una lectura i que són fantàstics.»

Joan Josep Isern, Cultura, Avui '«Oliván es mou amb comoditat en la curta distància que imposa en els seus relats i, com ja he dit, arriba a nivells d'excel·lència.»

Victor Gayà, El Temps '«La novel·la que ens lliura Oliván defuig reflexions transcendentals i tons elevats per construir un text d'una expressió força natural i col·loquial que, fins i tot, es permet d'involucrar el lector apel·lant-lo directament.»

Jordi Marrugat, Els Marges '«Des de la seva primera novel·la, Lluís Oliván s'ha mostrat un narrador molt conscient de les condicions de la postmodernitat. [ ] Oliván utilitza els coneixements teòrics per explicar històries que funcionen narrativament alhora que interessen el pensament. [ ] L'acte de narrar esdevé un acte de coneixement i catarsi que permet 'acabar de desfer els nusos' que ens llega el passat i que poden escanyar-nos.»

Jordi Julià, Lletres del Grup del Llibre '«Oliván domina perfectament la creació de personatges [ ]. Les seves novel·les reflecteixen els problemes de la societat d'avui dia, i presenten personatges en un moment de transformació personal, possiblement de crisi. Aquests petits problemes concrets solen prendre una dimensió molt més global. [ ] Les novel·les d'aquest escriptor sempre permeten ser llegides com una mostra d'una problemàtica major.»

Xulio Ricardo Trigo, Serra d'Or '«Les històries ens transmeten tota la seva força perquè l'autor ha sabut trobar un llenguatge precís i alhora evocador, perquè les paraules van lliscant ben endins de la nostra atenció, dotades d'una profunditat extrema. [ ] Alguna cosa ens diu que [aquest escriptor] comença a prendre volada, que haurem d'esperar amb candeletes obres futures.»

Anna Ballbona, El 9 Nou '«En la narrativa d'Oliván fa l'efecte que res és casual, però té la virtut de fer-ho passar tot per natural, com si no pogués ser o dir-se d'una altra manera, com si ens mostrés un mirall exacte de la pell de què estem fets.»

Revista de Lletres '«Hi ha un tret [ ] que Oliván sempre ha executat a la perfecció: l'exposició narrativa d'una conducta o d'un tipus humà mitjançant una acció concreta, dins de la qual un objecte serà crucial per simbolitzar la força expressiva d'aquell esdeveniment, d'un caràcter humà o d'una actitud moral.»

El 9 Nou '«Hi ha una preocupació que titil·la amb força a les obres d'Oliván: es tracta dels conflictes familiars, les relacions complexes 'fins i tot traumàtiques i irresoltes' entre pares i fills, i també les relacions de parella, la insatisfacció i el trencament.»