Com podem aconseguir que un nen —i, més endavant, un adolescent— sigui capaç d’estar-se quiet observant amb calma el seu voltant, capaç d’esperar abans de tenir, capaç de pensar, amb motivació per aprendre sense por de l’esforç? Avui dia, els nens creixen en un entorn cada vegada més frenètic i exigent, que, d’una banda, ha fet que la tasca d’educar sigui més complexa, i, de l’altra, els ha allunyat de les coses essencials. De cara al seu èxit en el futur, creiem que és necessari programar-los per a un munt d’activitats, que els aparten de l’oci de sempre, del joc lliure, de la naturalesa, del silenci, de la bellesa. La seva vida s’ha convertit en una veritable cursa per saltar etapes, cosa que els allunya cada vegada més de la seva naturalesa. Hi ha molts nens que s’estan perdent el millor de la vida: descobrir el món, endinsar-se en la realitat. Educar en l’admiració és replantejar l’aprenentatge com si fos un viatge que neix a l’interior de la persona, una aventura meravellosa facilitada per una consideració profunda del que reclama la naturalesa del nen, com ara el respecte de la se va innocència, els seus ritmes, el seu sentit del misteri i la seva set de bellesa.